La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 8 de juliol de 2012

Fragments de Guadassuar VII


La llum ens perseguia aquella nit de maig. La teua ombra, cada pregunta. Em vares acostar el cobertor, no hi havia ningú, ni tan sols nosaltres. L’aigua estancada, el llavaner. Els gots que no omplíem. Estava gros i deshonrat. La justa mida de les coses.

T’acostares a mi, la fusta ardent, les ditades. Se’t veia el melic, se’t veien les cuixes. Aquell home que no cabia en mi, l'intermitència del teu tacte. La joia que floria a la teua boca, els botons perduts, l’embriaguesa.

Com ho gaudírem, com fruïm tot allò que deixem enrere. Els teus mugrons engabiats, els subjectes omesos. Ahí m’agrada, I m’arrapaves… tan simple. Els coberts parats, la pols. Un somni impol·lut, un frenesí. Les gronxadores excitades, el moment just, la sonata equànim. Érem nadons amables, pitets somrients. La terra que ens va veure nàixer, les pedres, la marraixa, els bonys.

La casa respirava silenci, una hora, una altra. Els peus junts, les dolçaines. Els planys, l’horabaixa i els coets. Quan és el teu aniversari? El soroll de les motos, els ventalls. Queia la nit, tancàvem la persiana. I no érem ningú, cadells del destí, destrellatats. 


Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.