La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 13 de juliol de 2012

Fragments de Guadassuar VIII


El sol lluïa enllà del campanar. Cada caminada, cada taronja agredolça. No hi havia ningú al carrer, la vorera arruixada, l’usdefruit. Les canonades xarraven, els nadons del veïnat. Una vila perduda, un illot de rent. El llavaner exhaust, els llençols, la creu de terme. Les pepides de la síndria, les culleres brutes, els utensilis casolans.

De mica en mica arribava la nit, el reflexe de la lluna, els teus peus nus. La cridòria intercalada, la xafogor. El nus de la corbata, el teu melic porpra. Els cabirons dormitaven, els lladrucs, el gesmil esvelt. La televisió engegada, l’ànima del corral, el silenci.

No quedava llet, no quedava insomni. La tapadora de la carmanyola, la truita a trossos. Esteníem la bugada amb calfreds d’amor. Una besada, un arrap, una blaüra... i rodolàvem per terra. Les teules ens somreien, el cendrer exhaust, la pressa. La cantonada vacil·lant, els quatre cantons.

Tot allò que vàrem estimar, tot allò que fou nostre.

Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.