La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 6 de juliol de 2012

l'home que de infants ens volia xuclar la sang



l´home que de infants ens volia xuclar la sang, tranca avui
altres camins i ses mans ja no tremolen al nostre coll humit,
són lluny ses mans i les migdiadaes apegaloses, amb el dinar
a la gola, cartera en mà, rompent espillets als atzucats.
mai no hauríem d'haver caigut en aquell pou quan el sol
era boig i es carranquejava com llepasses ala sorra pels
mateixos carrers enlairats; els crancs sabien ja
          tota la història:
les velles, plenes de plomes de coixí, eren blanes com un desert
a ple hivern on els escorpins s'hagueren suïcidat, eren un vell
batec amb mugrons d'ivori i ens feien mal, eren bruixes que
escopien rialles amb so d'os, d'entranya podrida, d'abatuts crits
de monges penjades per amor. sa pell a hores d'ara
            brama la foscor.

Joan Navarro. Grills esmolen ganivets a trenc de por (1974)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.