La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 27 de juliol del 2012

Colgarem cada ressò




Colgarem cada ressò,
cada horabaixa plegada,
cada capvespre que fuig.

No hi ha lloc on no càpies
on no esbrines la veritat.

L’atzur que comprenèrem
esclafeix front els teus ulls.
Més enllà de la virtut
del termini acomplert.

He recollit els teus ulls,
he cordat cada paraula
al racó de l’encontre.

Hem corprès la són,
despavilat les sivelles.
Com una dolça fragància
com una gerra adormida.

Hem respectat el pacte,
la flor acurrucada,
el teu precís somrís.

Les petjades ferrades,
el somni altaner.
T’he vist a una agulla
al reflexe de l’encís.
Hem botat la pau
passat tots els botons
humit la memòria.

Front la llunyana muralla,
contemplant les estacions.
Allò no eren dubtes,
aspres paraules,
segments de solitud.

El meu braç et pentina
amb petxines d’aurora.
Amb la tendra cadència,

el futur per venir.


Carles.A. 2012.


1 comentari:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.