La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 18 de juliol de 2012

Hi ha gent que no entén el silenci heretat de la terra.



Hi ha gent que no entén
el silencia heretat de la terra.
Al taüt hi ha verms
que giravolten l’esperança.
Atzurs corpresos,
calces esgarrades,
escups de vent.

El front suat,
la migdiada rompuda
(efectes col·laterals)

No cal recordar l’amor
a la seua justa contrada.
No, no cal
                 desfilagarçar-lo.
Hi ha ombres d’antuvi,
flames de menyspreu.

Hem omplit el got,
esporgat les arrels,
carregat les pistoles.

Una pluja isolada,
batecs empeltats,
flors de dacsa.

A l’aguait darrere la porta,
mesurant cada membre.

Cada ditada impol·luta,
cada color que esvara.

Congelada la ira
surt l’enrònia.
Què dir, què fer
a la basta planura
on manca el somrís
i creixen mentides.
On manca la pau
si obris els ulls.
  
Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.