La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 19 de juliol del 2012

La terra crida a qui té,




La terra crida a qui té,
com una trista penyora,
com un esbufec delitós.

Ja no som qui mostrem,
els que acaronen espills
agradosos,
els que mostren
cada veritat.

Hem escollit la tardor
per ejacular la tendresa
per pintar cada mot.
Els esglaons de pau
el pacte intangible.

Cada singlot d’estima,
el racó de les joguines.
Horabaixa badada
espina de sal.

Ho hem advertit tot
els talons de carbó
la creu perentòria.
Ha passat el temps,
cada estaca mullada
la flaire gelada.
No eixiu solts
no tapeu la veritat.
A aquest precís lloc
contrada rosada
lloc benvolgut.

Cada paraula besada,
cada mot que rodola.
Hores prèvies al somni,
vespres de festa.

Una vidriola de seny,
un rebost de mirades.
Tindrem fam d’estima
en un sol got
en cada cullerada.

Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.