La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 20 de juliol de 2012

Haurem de foragitar cada por.


Haurem de foragitar
cada por,
edulcolar cada pèrdua.
No hi ha vent
que no udole,
plany eixut,
neguit fugisser.

Hem abastat la pau,
el temut armistici,
el llindar del teu coll.

Ofegada la virulència
hi ha dreceres de vidre
contrades exquisides.

La pau retorna a tu
com un esbufec mengívol,
com una taca al maluc,
com una dalla partida.

L’èxtasi de la companyia,
la sinada bategant.
Creuant els rastells,
abraçant els bolards.

La silueta del teu cor,
l’efímer aiguatge.

Haurem de plegar la pena,
encendre cada fanal.
Plou a la vora dels dits;
volves d’estima
fred apagat.

Has escollit el camí
l’ufana pedra
el comboi tatuat.

Fins on arriba
la fondària
dels somnis?
Fins on hem arribat
a la vora del paper.
Distret front la vida,
aspirant cada repte.
Cada hora vessada,
cada font de desig.

Carles.A. 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.