La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 12 de juliol de 2012

Cositons d'estima.



A Mari la pina, ma mare.


No hi ha lloc on no càpies,
on no capbusses el braç.
Hi ha llavors als teus ulls;
l’infortuni d’antuvi,
la clemència.
Clous els ulls
colgant l’aspror,
dirigint-te cap a mi.
Hi ha camins
més llargs que altres,
voravies ufanes,
sofàs precabuts.
No era aquella vella historia
el nostre nexe.
T’he vist a una moneda,
a l’ombra dels beduïns.
Els flaires que encomanares
ornen el teu seny.
No hi ha foc
que no es puga apagar,
tronades eixutes,
analgèsics.
Ombra rere ombra,
el fons del pitxer.
Una llauna de veritats,
cada ungla tallada.
La pols del televisor,
com obris els ulls.
Ha tocat la una,
el contacte nimi,
l’extraradi.
Sols s’estima
el que es té.
Les mans juntes,
el portamonedes.
No hi ha sol que no et mire,
la tendra timidesa,
l’enyor del demà.

Carles.A. 2012 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.