La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 2 d’agost de 2012

Fragments de Guadassuar XI




El silenci de l’esbarzer, els teus ulls daurats. No feia gaire fred, la humitat bategant, les congoixes. Una punyalada d’estima, les arrels somogudes, el ventijol, la levitat.

Les àvies cosien al carrer, les haques, les agulles saqueres. Plovisquejava a la teua llengua, l’aroma dels teus dits. Els còdols rompien aigües, els atzucacs, la melada. El rellotge de la cooperativa, els cabirons altius, com alenaves.

Diners al rebost, les petjades insomnes. Les codolades, com amassaves els rotllets. Una espelma vibrant, un petit santuari. Vestida de negre, agafada d’aquell gran braç. L’estima de guerra i de postguerra, les arruixadores, les flors. El comiat perenne, l’atzur capriciós. Estimava els cossis, estimava els ratolins. El corral lluent, la vaguetat.

No hi ha hores que no us tiren de menys, que no gronxen el vostre nom, que no us nomenen.


Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.