La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 30 de juny de 2012

Fragments de Guadassuar VI o en solidaritat pels incendis que assolen el País Valencià



No plovia. La tomaca en pots, les desavinences. Aquella piga tan besada, cordàvem la nostra estima. El barranc dels Algadins, la sutja. Cendra a la boca, flames udolants. Un paradís de carxofes, el teu coll enrogit, els llavis unflats. La pressió arterial, l’Aubisque. Vinatea i el contrafur, Guillem Sorolla, Sant Mateu.

Cada nen robat, llambregades d’estima. Un estira i arronsa, la cefalea. Satrustegui, el port de Tous, les nous marcides. El teu dit no s’aprèn, sid vicious. Un ou batut, el darrer combregar. Serem tot el que puguem, la terra promesa, l’esperma. Baudelaire i la por, germans a l’exili. L’ombra del paradís, de vegades és necessari i forçós. Aparadors, bufons reials, metaposeia, albes lascives.

Cada dia engolit, cada metro perdut. Els gats cervals, el ponent verinós. Sobre los ángeles, ecce hoc, ad illas horas. La tia Pepeta no es dutxava, grava, servitud, manca l’oxigen. Peus nus, escopinyes. Sal grossa, el Cassupet. Arbres que ploren, cims nus, matolls ombrívols. El Matamon, la carretera de Catadau, gasolina vessada, el cementeri marí, l’estiu de cendra. La mort.

Carles.A 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.