Darrere la porta
tot el que somnií.
Els escups
impenitents,
l’horabaixa freda.
El rostre petri,
cada tic.
Hi ha persones
cegues
amagades al foc.
La teua calavera,
cada empremta dactilar.
Embuts més amples
que tu,
dalla sempiterna,
trabuc impenitent.
El mirall et fuig,
ombra empeltada,
caratula del no res.
Cada mentida que
esvara,
cada paraula buida.
Tu no ets un home,
pell estirada,
maluc que crida.
Còrpora morta,
latifund erm.
No hi ha vida en tu,
cilici rovellat,
ou batut.
Cada passa que
embrutes,
cada lent gemec.
No ous el teu plany
al rostre dels difunts?
Got que es vessa,
muntanya pelada.
Tens por a la mort?
Et tens por a tu?
tem el teu silenci,
mandíbula socarrada,
tem la teua posició.
Els cóps
s’arrodoneixen.
La teua mà cremada,
el teu cabell no hi és.
Carles.A. 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.