La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 24 de juny de 2012

Darrere la porta



Darrere la porta
tot el que somnií.
Els escups impenitents,
l’horabaixa freda.
El rostre petri,
cada tic.
Hi ha persones cegues
amagades al foc.
La teua calavera,
cada empremta dactilar.
Embuts més amples que tu,
dalla sempiterna,
trabuc impenitent.
El mirall et fuig,
ombra empeltada,
caratula del no res.
Cada mentida que esvara,
cada paraula buida.
Tu no ets un home,
pell estirada,
maluc que crida.
Còrpora morta,
latifund erm.
No hi ha vida en tu,
cilici rovellat,
ou batut.
Cada passa que embrutes,
cada lent gemec.
No ous el teu plany
al rostre dels difunts?
Got que es vessa,
muntanya pelada.
Tens por a la mort?
Et tens por a tu?
tem el teu silenci,
mandíbula socarrada,
tem la teua posició.
Els cóps s’arrodoneixen.

La teua mà cremada,
el teu cabell no hi és.

Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.