La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 28 de juny de 2012

Fragments de Guadassuar V


El ravalet era lluny, cada poalada d’estima, cada caprici casolà. Havíem vençut la tarda, l’aiguaneu surava als teus ulls. Els pits embriacs, el cavalló dels teus llavis. Una enumeració indolent, una adreça postal. El sostenidor a remulla, l’odi colgat. Els teus germans mesuraven l’estima, l’esboç de la mort. Cada bolqueret, cada rogle amb teranyines. El gronxador rovellat, la tensa espera.

Els nens no hi són, el xativí subtil. Engegèram la ràdio, pujàrem la veu. El rati dels teus besos, els estampats a mida. Esmicolàvem la nit, una tendra matança, gesmil i candor. Cada teula, cada xiuxiueig. La vidriola a punt, les sabates netes. El bullit que no faltava, els afalacs edulcorats. El carrer Sant Roc, el carrer de les portelles. Tenia fam la nit, s’engolia cada singlot, cada esclat d’austeritat. Les llambordes, aquella pissarra tan vella.

Un dia em vaig llevar i ja no estaves. Els llagostins em parlaren. Han sulfatat l’herba, badat les pedres. Cada nom que rajava, la consanguinitat. Un home que no cabia en tu, la peixera, la vida. La taula és plena de molles, l’absència del teu dit, el progrés. Una cloenda hermosa, el ferro que sortia, els embuts. L’aigua clara, el didal, ja no resta ningú, el forrellat passat, l’èxode.


Carles.A. 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.