La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 5 de juny de 2012

Hi havia dies que tronava.





Hi havia dies que tronava,
érem ben atesos pels veïns.
La fruita madura, vidrioles blaves.
Els punys ben passats,
sabates llustroses.
Un dia i un convit,
i un munt d’afalacs,
un munt de preguntes.
La gola rasposa,
l’origen esquiu.
Convidaven a cacaus,
les botiges plenes.
Cadascú al seu seient,
una mirada extraviada,
un matalaf de pau.
La mesura del teu cor,
una estovalla daurada.
Tràfec i destí; decisions.
A mi també em batejaren.
Una vida robada,
palla ardent.
Tu i els teus dubtes.
Incineraren mon pare,
esguits de pau,
tonades harmòniques.
La vespra del gran deute.
Els punys desbaratats,
angúnia i estretor.
La teu cobdícia
conduïra el teu seny.
Travesses i olieres,
la clau al pit.

I un somni que esvara.

Carles.A. 2012

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.