La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 19 de juny de 2012

Fragments de Guadassuar IV



La porta oberta, hi havia dies que plovia. El congelador junt, la corbatura dels teus colzes. Una i altra vegada, cop rere cop. La televisió engegada, la bugada sense estendre. Compràvem pa, la Gran Via lluent, els queviures a taula. Amoinants per la mort, el portamonedes obert, el pes de la caritat. L’escala bullia, nens indefensos, aloses engabiades. Les mans a l’aigua, papallones de cartró, la melada… els dàtils. La teua germana muigué un vespre d’estiu. El cobertor i unes poques flors, etèries, com tu. La cassola bullia, els perols. Una llarga malaltia, mares, pares, cada esternut. Pintàvem la paret amb espelmes càrdenes, el foc de la llar, la font del ravalet, el pare Estanislau.

Les gàbies, cada gàbia, les reixes, cabia la meua mà. Manuel, L’Ènova; Rafelguaraf, Estubeny, ditades. Aquella cantimplora militar, les mil i una nits, la flaire, els gats xerraires. Betum i esguits, dolçaines, putxero i cigrons, formiguers. Les contrades eternes, la boina de Celaya. Una sènia rosa, la canyamel, cucs de seda. Presoners de l’insomni, inerts i empresos. Forques de fusta, gori -goris, la penyeta del moro, Montortal, La Cogullada, aquesta o eixa drecera, Popeie. Nous marcides, escacs d’amor, Vinyoles i Fenollar.

Plovia als teues llavis, una piga mengívola, solsides d’estima, atzucacs, Jacinto Benavente, aquelles roselles, la platja nocturna, el corn d’or, Bizanci al cor, muais, canyes.

I una pedra amb forma de cor, o, de ceba, pot ser. 

Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.