La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 12 de juny de 2012

Estaves per fer ombra als pins.




Estaves per fer ombra als pins.
Cada esboç de suggestió,
cada galtada glaçada.
Disparàvem el índis,
tots volíem ser vaquers.
Les joguines per terra,
el baladre que creixia.
Apunts de caritat,
l’escudella quotidiana.
Açò i allò i un rajolí d’oli,
el vent alletava les pedres.
Instants de caritat,
les ungles pintades.
Marraixes de verí,
l’aigua brollava.
Tocaven a mort;
els prejudicis escopits,
la costella rompuda.
Or i mirra, el vell taüt.
els bevedors d’angoixa,
empapusàvem els nens.
El carrer de l’ermita,
el carrer del venerable.
Cadascú escull el seu destí.
Les ditades a la finestra,
la xafogor viciosa.

Ora pro nobis

Sabatilles noves,
el teu cabell castany,
la teua dentadura.
Utopia i calcetins,
ametlles esmicolades.
El matador, la llum de fons.
estrenares un vestit,
la pietat unflada, la congoixa.
El retrovisor trencat,
el mite de Prometeu.
Pornografia i tenalles,
la vaguetat, l’autumne.
Cossos cosits,
pinces que estenen.
Una agulla, una abella,
la caixa dels quinzets,
les teues natges.

Tot cabia a la meua mà.

Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.