La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 6 de juny de 2012

Ací estant



Ací estant,
rememore tot allò
que he oblida’t.
Les abraçades rompudes,
els gori-gori.
Cada instant de solitud
esclafeix a la teua llengua;
cada instant d’immundícia,
cada albelló obert.
Dies i àpats,
penínsules assolades.
Escorcolles el teu desfici,
obris la porta,
arxiduc del terror.
Mimva la força,
es detura el plany.
Cadascú al seu cantó,
odi i molles, mercromina.
Apuntalada la teua mentida,
executant cada termini.
Déu de la por,
alcabota indemne.
Ulls tristos, compàs d’espera.
Usdefruit de la raó.
interrogues el teu crani,
propera calavera.
Véns per quedar-te,
per amargar els tolls
amb la teua jurisprudencia.
Esclau de l’oblit,
rector corprès.
Ous cada alenada,
cada bell esguard
arremet el teu equilibri.
No et quedes
sol d’amagatotis,
ensopega la teua persona,
ja no queden ferradures.
És l’hora de l’epitafi ínfim,
no visqué i muigué.
Com vosté vulga,
rei tombat,
jugaré amb el seu cadáver
prest al vici.

Gronxa la vida,
amainen les esqueles.

Carles.A. 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.