La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 29 d’abril de 2012

No tinc més remei que admetre-ho.




No tinc més remei
que admetre-ho.
He fugit de mi,
he fugit de tu.
La mà calcinada,
cada vegada que
em preguntaves.
No et preocupes,
seré capaç de rearmar-me.
L'ànima difuminada,
tones i tones de martells;
escorpins recurrents,
regulàvem l’antena.
Vespres a la vora del desig.
Una forta bufetada,
l'ombra del teu entrecuix.
Maragdes i espines,
pells mortes.
L'itinerari del silenci,
el camí del cementeri,
colgaren el teu cos
a una trista fosa.
L'enuig i la ràbia,
gairebé la ira.
Taulells badats,
la mà a l’argila.
El volteig de les campanes,
camps mullats
del teu esperit.
I què més?
que més afegir
a aquella trista horabaixa,
a aquest ull nafrat.
No hi ha res més,
a aquesta solitud blava
a aquest clivell tan llarg.
La pesadesa del teu cos,
tot el cansament,
cada penúria,
Cada record heretat
a aquesta basta planura
que lluu front el teu nom

Carles.A 2012

2 comentaris:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.