No tinc més remei
que admetre-ho.
He fugit de mi,
he fugit de tu.
La mà calcinada,
cada vegada que
em preguntaves.
em preguntaves.
No et preocupes,
seré capaç de
rearmar-me.
L'ànima difuminada,
tones i tones de
martells;
escorpins
recurrents,
regulàvem l’antena.
Vespres a la vora
del desig.
Una forta bufetada,
l'ombra del teu
entrecuix.
Maragdes i espines,
pells mortes.
L'itinerari del
silenci,
el camí del cementeri,
el camí del cementeri,
colgaren el teu cos
a una trista fosa.
L'enuig i la ràbia,
gairebé la ira.
Taulells badats,
la mà a l’argila.
El volteig de les
campanes,
camps mullats
del teu esperit.
I què més?
que més afegir
a aquella trista
horabaixa,
a aquest ull nafrat.
No hi ha res més,
a aquesta solitud
blava
a aquest clivell tan
llarg.
La pesadesa del teu
cos,
tot el cansament,
cada penúria,
Cada record heretat
a aquesta basta
planura
que lluu front el teu
nom
Carles.A 2012
M'agrada!
ResponEliminaGràcies pel comenrari, Jaume ! Una abraçada !
ResponElimina