La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 20 d’abril de 2012

Amics per sempre, proclamava la cançó.





Amics per sempre,
proclamava la cançó.
Un costurer de joguet,
la força del teu somrís.
Udolava la teulada,
els guanys estalviats,
la teua mà vora la llar.
Fulles de llorer,
una ventada de besos.
Alquímia i fraternitat,
enyor i càbales.
Els dits al teu sexe,
un pretexte innocent,
borles d'escuma i escups.
Miolaven les parets,
els ventalls de palmes.
Extracte de l'abisme
usdefruit fortuït.
Una còpia dels teus pits,
olives i dacsa.
Vels púrpura,
edredons desnonats.
Folls de l'èxtasi de viure,
amants cordats.
Una primavera fossa,
el teu clatell d'argila.
Guaret i víbores,
cavallons de pietat.
La boca oberta
front el teu bust,
mànegues, tirabuixons,
una tirallonga de mots.
Estables abillats,
terra i béns.
Un lloc com un altre,
la frontissa escaient.
Els murs ombrívols,
el teu braç extés,
llargària inhòspita,
aiguatge efímer.
Paraules que esvaren
a la teua llengua,
garbons de silenci,
palla i mercromina.
Taulells badats,
espines dorsals.

Tot cap al teu amor,
a la teua dolça drecera.

Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.