La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 7 d’abril de 2012

He escudrinyat cada racó teu


He escudrinyat
cada racó teu.
Les pinces no basten
per subjectar-te.

Les neules a la boca,
un paradís d’oliveres.
L’aiguatge fou efímer
al teu rostre.

Malalt d’amor,
foll d’una dolça metzina.

Anatemes i còdols,
el cavalló dels teus llavis.
Mulle els dits
en la teua sang.
Un oasi de canyes,
les teues natges colrades.

El foc naix
dels teus muscles
covant afecte,
teixint paraules.

Una piga a la galta,
un simple pretexte.
La torradora engegada,
hores a la vora
del vertigen.

El vellut del teu sexe,
rosselles blaves,
bastiments de l’atzur.

No hi ha res
entre tu i jo.

Envola el catxirulo,
acaronam la cama…
i no diré res més,
no xuclaré els teus dits.
Rosa verda,
elixir d’antuvi.
Et fregaré l’esquena
i clouré els ulls.


Carles.A.2012

2 comentaris:

  1. M'agrada Carlos, ostras és dur però bonic a la vegada, realista, bones i valencianes imatges. La única cosa /Envola el catxirulo..../podries buscar-li una imatge menys directa!!! MOLT XULO I SEMPRE AVANT! Ja tinc ganes de voret!

    ResponElimina
  2. Això de envola el catxirulo quan ho vaig escriure em trontollà, ja ho solventaré. Bon cap de setmana, besot !!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.