La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 6 d’abril de 2012

Dolç àngel de la mort




Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
               que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
               de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
               per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
               freda, de tan pura.
Del llim d’aquesta terra amarada de plors
               el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
               ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
               Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
               el dolor que m’espera em fa mal...
               I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.


Màrius Torres 


 

2 comentaris:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.