La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 17 d’abril de 2012

Es pon lo sol front els teus ulls.



Es pon lo sol
front els teus ulls.
Cau tota fruita madura,
un aiguatge inequívoc,
un llaüt de diàspores.
Es clouen els somnis
sobre el teu esguard;
lenta letargia,
lapse espectral.
Un esboç de tu,
la teua melodia
inequívoca.
Notes de dacsa,
arcs apuntats.
L'oreig del teu entrecuix,
una magnòlia encesa.
Records i execucions,
dracs blaus i preguntes.
Un seguit d'incendis.
Aixopluc de la paraula,
marc llindar.
D'on ve la teua veu,
el tel del teu encís?
Arraps i rapsòdies,
escuts i polaines.
Foc al teu ventre,
desventurat del teu reton,
una llàgrima viva.
Rams ornats,
crepuscles d'escuma.
Sol a la teua llengua,
amorosit el teu conhort.
Entre còdols i torxes,
a l'extensa planura.
Gota a gota,
reflectida a un vidre.
Talles l'alé
amb el teu cabdal
de notes.
Clou els ulls,
més enllà ets tu
sobre la teua por.
Plena, alta;
fregant la teua vàlua.
Post lleugera,
muscle mengívol.
Sobre les teues arrels
la teua grandesa,
el teu valor incòlume.

Carles.A.2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.