La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 24 d’abril de 2012

Les calces esteses, la pietat atorgada.




Les calces esteses,
la pietat atorgada.
La teua veu en l’ombra.
Cada cop que tornes
i ets amb mi.
Arremolinat al teu cabell,
gaudint de la teua frescor.
Ple de tu,
obstinat a contemplar-te.
Beses la brossa,
cada bri d’esperança.
Una petita marca,
un aiguatge efímer.
Agradosa al teu plaer,
enèrgica, lleu.
A cada petit plantó,
a cada racó urbà,
creixes de mica en mica
atzarosa al teu destí.
Tímida, madures al sol,
captiva de la teua saba,
assolellada al teu deler.
Fruit hermós,
tendre pom daurat.
Avalotada al teu solc,
regada per les mirades.
Guaites cada promesa
com una ferradura.
Dòcil, inèdita
avances a cada passa
a cada glop de calor.
Plena al teu encant,
inaudita rosa verda,
presagi clandestí.
Al foc del teu voler,
compungida tota tu
esgarres la terra
que no et vol oblidar.
Una ventada de flaires,
una planura de pètals,
Alegre, lluent.
Omplis el meu esguard
arrases cada talaia
fruit madur, argila dòcil,
plenes la meua mà.

Carles.A. 2012


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.