He escudrinyat
cada racó teu.
Les pinces no basten
per subjectar-te.
Les neules a la boca,
un paradís d’oliveres.
L’aiguatge fou efímer
al teu rostre.
Malalt d’amor,
foll d’una dolça metzina.
Anatemes i
còdols,
el cavalló dels teus llavis.
Mulle els dits
en la teua sang.
Un oasi de canyes,
les teues natges colrades.
El foc naix
dels teus
muscles
covant
afecte,
teixint
paraules.
Una piga a la galta,
un simple pretexte.
La torradora engegada,
hores a la vora
del vertigen.
El vellut del teu sexe,
rosselles blaves,
bastiments de l’atzur.
No hi ha res
entre tu i jo.
Envola el catxirulo,
acaronam la cama…
i no diré res més,
no xuclaré els teus dits.
Rosa verda,
elixir d’antuvi.
Et fregaré l’esquena
i clouré els ulls.
Carles.A.2012
M'agrada Carlos, ostras és dur però bonic a la vegada, realista, bones i valencianes imatges. La única cosa /Envola el catxirulo..../podries buscar-li una imatge menys directa!!! MOLT XULO I SEMPRE AVANT! Ja tinc ganes de voret!
ResponEliminaAixò de envola el catxirulo quan ho vaig escriure em trontollà, ja ho solventaré. Bon cap de setmana, besot !!
ResponElimina