La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Fragments de Guadassuar XVII


Era l’ocasió perfecta per retrobar-me amb tu, per retrobar-me amb mi. Cames amunt vaig reconèixer la raó primigènia. Aquella simplicitat tan nostra, els rostres encesos. Colgàrem tot allò que ens importunava, l’extraradi era lluny, no tenia massa importància.

Els raves estaven a punt de collir, més que ben arrenglerats. El Sol lluïa amb totes les seues forces, la porta del terrat junta, el galliner vacil·lant. No era una hora escaient, no era una presunció d’innocència. Les botiges callaven el que havien oït. Els ponts a l’aguait, l’herba mullada. Les dones anaven al llavador, era el quefer quotidià, era l’ocupació diària. Res era suficient per sadollar-nos, les cames obertes, els sexes vibrants.

Espai, molt espai, t’acaronava el clatell. M’abraçares com si fos una soca de xopera. Tan evident, tan cert. La por mai ens deixondí, estimava cadascun dels teus defectes. Et besava la boca, et xuclava els dits. Bàrbars sense mesura, formes corpreses.

Les venes unflades, alletàvem el desig; mons paral·lels. La teua boca sedegosa, la simplicitat dels cossos. Com un virus que s’estén. Coit rere coit, una tendra conspiració, gairebé un eufemisme.


Carles.A 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.