La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 16 d’octubre de 2012

Escorpí




Mai vaig dir això. Un escorpí és un assassí a sou, una arrel que mata. Tapa’t els ulls i no faces preguntes. Hem arribat a l’èxtasi, a la mengívola confluència. Cloc els ulls i et xucle els dits. No dius res, embriagada de l’autumne. Hi ha colors que callen, serps porpra.

Allà dalt romans tu, emmanillada. L’alba està arribant al teu cos. Et pegues la volta, et sents òrfena. Un dit i un xarop, roselles que besen la teua nuesa. La paüra és allò que ens distancia. Instants ingràvids, foc als teus mugrons. No t’he oït, no he volgut pastar-te. La voluntat és gràcil, com els pètals efímers. A dintre teu sóc jo, com una teranyina ombrívola. El tedi sotaigua l’escuma, no tens raó. L’horitzó es fon, l’aigua et besa el ventre, els teus peus llambreguen. No busques la llesca que manca.

He aixafat la distància.


Carles.A 2012

1 comentari:

  1. M'encanta aquest vers: "A dintre teu sóc jo, com una teranyina ombrívola." Afegiria: "com un bosc ple de neu".

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.