La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Als meus avis materns

Al llarg èxode t'estime més
Mahmud Darwish

Encara no he collit
suficients figues
per acomiadar-te.
Ens fou donada l’estima.
Tens el camal mullat,
estan tocant a mort.
No tot serà silenci,
hem aprés a estimar-nos,
a recordar-nos al llarg èxode.
No fou tot tan senzill,
hi havia brins erms,
barbes punxegudes.
He recordat el teu nom,
he albirat la teua veu.
No queda res més
que admetre’ns com som.
L’almoina no ens és pròpia,
preferim mastegar la terra.
Els teus néts ja dormen,
hem omplit el porró
de cordills deliciosos.
Com era la teua muller,
la capficada dona,
l’ impertorbable àvia.
Jo ja ho sabia,
sempre ho vaig intuir.
He reprès la senda,
deixant els miralls enrere.
No era tan difícil,
fácil com començar de nou.
Hi ha roses als marges,
rotllets ja pastats.
Hem creuat l’equador
del llarg conte i·lusori.
Com vosaltres cap,
no cal aclarir-ho.
No em vaig equivocar
quan tenia fred
quan quequejava
el meu nom.
Les postres són a la cuina,
hem abastat el silenci,
la dolça tonada.
Jo eixugaré els plats,
per tot allò que us dec,
una cosa tan nímia
com que el meu cor bategue.


Carles.A 2012 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.