La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Tot torna a començar


He vist els noms antics passar per la meua llengua. Boques roges, voltes assolellades. La confluència és l’èxit. No ho sé tot, no he aprés massa. La distància és un xarop precís. He aprés a suportar la congoixa, admetre els errors. No queda res per oblidar, tot torna a començar. El bes que llenega ha dit prou. No era suficient, no portava segur. He vist l’ullal fluir al costat del temps. Sóc un arbre que floreix. La concòrdia exama pau, les paraules corren.

He dit el noms primaris, no escau justificar-se. La sorra s’esmuny a poc a poc. He vist els noms del confort, arbres diletants, genives enceses. El marbre és una paraula acurrucada, com la pau llindar, com la cutina expiatòria, només quede jo al forat de l’escala. Com un nombre vibrant, com un epíleg. Les claus del cor, el nus desfet. No som els que vérem; direm paraules exactes, corns de vellut.

Tu i tots els teus. I una extensa polseguera.


Carles.A 2012



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.