La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 11 d’octubre de 2012

Octubre, tots els octubres. Cada octubre


He besat les parets d’antuvi per recordar el teu nom. He recorregut el nostre trajecte. Ens mancava traça, molta traça. Aquella camisa que no em venia bona, la pell del brau, els toros. La misericòrdia irreverent, havíem d’assenyalar els culpables. Els prejudicis, l’omnipresència.

Xavier Casp es portà bé amb mi. La fúria esquarterada, l’àgata musgosa. Els calfreds. Ho havíem perdut tot, no tinguérem una bona previsió. El forrellat passat, els quinzets. Carrer de la mar, carrer de les barques, la teua mà als meus llavis. Beneixida, Carlet, Pintarafes; illots remots, Sant Bernat ja no estava.

La fira i la nit, la canyamel. L’amor és una religió, una carta de creença. El palmell gastat, el teu sostenidor. 

Relíquies llunyanes.


Carles.A 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.