La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Fragments de Guadassuar XVI


Somnie molt les teules del meu poble, entregades a un dolç quefer. L’arruixadora mulla els pàmpols, he vist els teus ulls llambregar en la foscúria. No queda pa, la higiene és una mena d’harmònium. Mentre els canyars riuen et bese l’esquena.

Hi ha pors amagades al teu clatell, com una tèrbola astúcia. Els infants ja dormen guarits per un edredó de besos. El polze pren el control, és dolça la saba, el degoteig impenitent. Obrirem la porta del rebost, per rebre tot allò que oblidàrem. No et cusgues la pell, no alenes corpresa. La necessitat ens fa eterns. Cull les hores que esvaren, les rente com petites creïlles. No dormes al meu muscle, no sóc una mesura d’estima, un ciri impertinent.

Foren anys de pietat, de badalls amables, de pepides tendres. Ja no queda sequestrene, l’alè té un ensurt. Copes plenes d’estima, miolen els dracs.

Un pur desficaci, una imprudència irremeiable. 


Carles.A 2012

2 comentaris:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.