La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Paraules per a una amistat que perdura



A Miguel Díaz Romero.


Sempre vaig saber que no havíem dit totes les paraules. Era evident. Filosofàvem a martellades, era el que havíem aprés al nostre decurs vital. Recorde la cua del llop, els muscles aixafats. Mai saber en que vaig errar, Miguel.

A fora no hi havia ningú, aquelles dones empolainades, les putes. El nostre quefer era un altre. Llevar-nos d’hora, veure que la gent no ens responia. No era fàcil oblidar-ho tot. Les banderoles estaven a mitja asta, t’havien parlat mal de mi, de tot allò que fui.

Recorde els dies plujosos, la vellesa marcida. Records d’una amistat. D’ací nou dies presente el meu primer llibre, les meues primeres paraules en públic. Fórem un incordi per als benestants, com serem tot allò fins on puguem arribar. Recorda el meu nom com una fona llançada, com una abraçada arcana.


Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.