La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Enrònia


No escau justificar-nos, no férem res malament.

Tot era prohibitiu, pensar era mal vist. Nasquérem als vuitanta, una bona època, sens dubte. L’arròs amb fesols i naps, les hores brutes. Res era difícil per mi. Exigent amb mi mateix, collia la mel dels teus llavis. Em vares trencar les ulleres, em vares trepitjar els ulls.

Els noms no dits, tot allò que habitava en mi. La frugalitat del destí. Ho havia oblidat tot, no recorde el teu nom. Vares emmalaltir, tal volta fou un presagi nefand, una mena de déjà vu. Mai m’agradaren les pel·lícules de Woody Allen, preferia besar la terra, esmolar les aixades.

Ni tant sevol ens acomiadàrem, ni tan sols xiuxiuguejàrem la nostra estima. Ja estava tot dit.
  

Carles.A 2012

1 comentari:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.