La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 19 d’octubre de 2012

Als trenta anys de la pantanada de Tous




A les meues Riberes del Xúquer. 


Encara no hem omplit les botiges,
hi ha noms tatuats de fang.
La mar ens és a prop,
el Xúquer està plorant.
Un caduf de neules,
una vena reventada.
El silenci ho envaeix tot,
la ràdio demana el torn.
La sivella despassada,
les hores que lleneguen.
He oït el tumult
dels ponts
que abracen l’esperança.
Un rogle de palla,
un rierol de mort.
Encara no hem acabat
de cedir a l’angúnia.
Un tresor amagat,
la tristícia quallada.
Les mans que sumen pena,
els pètals aigualits.
El joncs saluden la nit
que besa cada cadàver.
La porta no s’obri,
la pluja és punyent.
No queden voravies,
una Ribera desfeta,
un esborrany del silenci.
Cos sobre cos,
camals que udolen.
Jo no ho viu,
no viu les estampes.

Un presagi enutjós,
una vida arremulla.


Carles.A 2012 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.