La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 1 de novembre de 2013

Neu


He trobat sencer
el cos en l’arribada,
una metxa encesa
de dones de Corfú.
He extret el cos
del cel del dolor
d’una nuca plena
de cendra de burilles.
Ningú a l’altra banda
de corfes de paper
i besos que lleneguen.
Una mà abatuda
de gats i desnivells
d’hores que em contemplen.
Una serradura
vessada al cos,
d’una flaire de maragdes
i cel a la sabata
i fórmules de vidre
que et besen la nuesa
de fred a les aixelles.
Una voravia
de segles de passions
de ferma complaença
al bust de les midons
i orgull que serpenteja
en síl·labes de glòria
covades a la boca
d’un temps que et
mira a tu.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.