La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 4 de novembre de 2013

Conurbació de l'oblit


He escodrinyat en la mirada,
com una falç sempiterna
allargassada al temps.
No us he trobat enlloc,
en cap recer de garrofes.
He trobat la mida justa
per reprendre l’escomesa.
Una por als ulls,
un toll de sang
que ballava envoltant-me.
No he trobat el foc
de mort acaronada
de teules d’amiant.
Una vespra freda
de nusos de cotó
de sal a la butxaca
i fades de pallorfes.
Una mort sobtada
que viu de molt a prop.
Una veritat
no gens enganyosa
de muscles de paraules
i urpes ben pintades.
Una vanaglòria
que viu al palmell
del cos de la muller
que ja no vaig trobar.
Unes beceroles
mirades mil vegades
en una neu confusa
que ja no té trellat.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.