La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 17 de novembre del 2013

Companyonia

                                                                                                                           No escolteu la veu fonda

en la mirada? 

Ramon Guillem
He aprés
la mida del silenci.
Un bocí de la boca,
del cop de puny
d’una tempesta.
No hi ha res al soroll
de la darrera besada;
ni un elogi de cireres.
No era un tafur,
sina esmicolada
que ja no veuré més.
Una mida justa
i besos al cabell
i besos a la nuca.
Una retafila
de nous a les butxaques
i síl·labes de marbre.
Un comiat polsós
de serps enyoradisses
i teles apagades.

Carles Alòs


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.