La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 18 de novembre de 2013

Blaüra


He sentit la darrera raó
a un amagatall de narcisos
on no queda ningú
que m’aixoplugue en l’esguard.
Un retall de tu,
rata niuada en la cara
que em cerca en l’arribada.
T’he vist al darrer mur,
a la boca de les dones
que cabdellen la distància.
Una cançó curta
arrodonida en tu,
en cada corpa corpresa
que ja no sura al redós.
Un embolcall de carícies
en el nus de la melangia,
una carestia blava
de dacsa a la sabata.
Un llibrell d’estima,
de fils esponerosos
i cartes de desig.
Una vida erma
que troba el seu camí
a un record rabiós
de neules de cartró.
Una cobejança
d’escates i miralls.

Una carretera
on ja no et cerque.

Carles Alòs

2 comentaris:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.