La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 26 de novembre de 2013

Serps


Ho he vist
front els ulls,
un passat gloriós
que no descansa en tu.
Una lluna plana
i foc a la mirada,
un sol transeünt
que crida en la planura.
Una piga solta
i un munt d’avinenteses,
un passat perdut
i dalles de paper.
Una voravia
de sang a la butxaca
i tela apedaçada.
Una neu subtil
i veus en l’arribada
de cossos desnutrits.
Una soca ferma,
carícies de tristesa
i ferum d’albellons.
Una vela sola
i claus ja rovellades,
un autumne erm
i soles de sabata
que marquen la drecera
d’un cos amerat.
Un plugim perdut,
i neules de cotó
que albire com un solc
al teu cabell de vent.
Una desraó
de serps esmicolades
al mur de la discòrdia.
Una travessia
de flors a les aixelles
i sols a la paraula.

Carles Alòs    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.