La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Motu proprio



Lo jorn ha por de perdre sa claror

 Ausiàs March
He tornat per veure’t
a la llengua de la mar
d’una pau sobtada
de nusos de mentida.
No t’he vist
tenaç en l’arribada
de mares de matí.
No hi ha res
al bell mig de la boca
d’un núvol de cançons.
He arribat
per dir-te que t’estime
on naix la transparència.
Baldufa que contemple
al centre dels ulls.
Una vidriola
de llum i de cireres
de nous aparellades.
Solia dir-se així
el vincle que ens unia
que es pon en la bugada
de cebes ben llaurades.
T’he vist a la darrera vena
de pau turmentada
per ràfegues de tu.
Un escup de gel
i vidres punxeguts
i sil·labes de marbre
que creixen al forment.
Una travessia
de mobles que ens observem
en una pau de pell
que sura en la tenebra
de neules de maduixa
que creixen al teu cos.

Carles Alòs


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.