Cor

No queda temps, per recompondre,
aquest sedàs, corfoll del cos.
Com un guerrer, serpentinatta,
enyoradís, et busque a tu.
Com un infant, epitalami,
que es deixondeix, al teu recer,
gustosa mà, auca de vent,
record de tu, que em desmadeixa.
Com un perol, salnitre clos,
grogor del vel, que et vull llevar,
llampec ufà, tarquim suau,
equinoccial, tangent de tu.
Disbaratat, encorajat,
com un vaixell, que et reconeix
al mar llunyà, de la batalla,
darrer oblid, postrema pau
que et clama a tu en un bordell,
que s’ensopeix, a la venjança,
d’un vell lladruc, camí de nit.

Carles Alós