La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 27 de juny de 2013

Distància



Mai em volgueres veure
en la nostra aventura.
Com la carta marcada
que sempre es traeix.
Com un guany esmicolat
que rebrega cada cos.
Com un onze de copes
que et feu regina.
Com la neu de la boca
mullada al teu cos.
Com un plançó de tu
apuntalat en mi.
Com una cobejança
sempiterna al bec.
Com la sina més dura
que no conec.
Com els àlfils del terror
que guarneixen la tendrura.
Com un drac blau
que em deia que no torna
la vida escadussera.
Com un tall a la cama
que balla de dolor.
Com una merla obscena
que calla per ja sempre.
Com una cadernera
fosca en l'atzur.
Com una catapulta
estreta del meu cos.
Com un punyal de fang
que creu en l’arribada.
Com una lletania
de foc i de carrosses.
Com un amagatall
on ja no et tinc com vull.
Com una cataracta
de palla i de raïm.

Com un record que fou
una vida sencera.


Carles Alós


Minuts 3:33 -3:47

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.