La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 22 de juny de 2013

Burgesos



No cal saludar els burgesos,
ells sempre ho saberen tot.
No cal tocar-los la boca,
la cara que mai tingueren.
Us he vist adolorits
com una bossa de fem,
com una dalla que balla.
On són ells?
Els de la història fratricida,
els de les gavelles d’or.
Com una suma de guanys,
com una maragda feixuga
us he vist tirar-vos enrere.
Com una baldufa amputada,
com una Lavínia insurgent,
us he vist retrocedir.
Com una mesura de blat,
com un cos trèmol
us acarone el coll.
Com un enuig permanent,
com un sotrac de veus,
vida tirada al fem
on Artemís no hi és.
Com una tronada nocturna,
com un llambrígol que plora;
no us conec.

Com els cecs que beuen liti,
com Vivaldi enfuriosit;
com un Ocaña amb cames,
com un Merkx poruc.

Que la condició no fa la vida,
més bé la desfà.
Com les dones que es planyen,
com un vent tramuntanal;
aixada treta del cos
que us acarona la barbeta.

Com la piga que no tenia,
com la cançó de les teules,

com un vell amulet
que no torna jamai.

Carles Alós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.