La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 28 de maig de 2013

Quaranta decasíl·labs per a tu



No tinc remei, t’ho reconec,
com un xiquet, que juga a daus,
saltamartí, clatell suau,
saló d’amor, congost hermós,
budell trencat, rogle corprés.

Més val mentir, a un gronxador,
que repetir, tot el que et dec,
fuita de dracs, vers recremat,
petit saló, canell que lluu.

Com un amant, a la cassola,
com un hivern, que es desgavella;
palmell obert, cervell conclòs,
sotrac de tu, que no m’aguante.
Et bese el bec, calladament,
esmunyedís, record de tu,
maror que creix i que t’enyora
al mar que tinc, a la monyica;
desig cerval, tòrrida amor,
que no conec, si no et retinc,
com un retorn, a la drecera,
que ja no tinc, al descobert.
Baladre fi, que et rememora,
al teu clatell, florit de mi,
com un rampell, oligarquIa,
batec frenat, per la tristesa.
No sé plorar, com un infant,
que no somriu, al bell cabell,
amorosit, en la sendera,
on ja no et tinc, quan em capgire;
com una espiga, sedimentada,
al teu calor, com una alondra,
que beu del pit, que tu respires,
allargassat, gesmil de veu;
mentó que senc, com un gemec,
que m’ensopeix, al teu calor,
àliga blava, mullada mà,
que et compartesc, amb un caduf,
de mandarines, serpent d’argent
i que em mossega, dolça ferida
que no m’ofega, ni em causa por.

Carles Alós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.