Clivella

Jo no volia que em veres
en l’exigua moradura de les trenes,
en la carta de rebuig acaronada,
en la taca de paraules d’amiant.

Com una retallada de formigues,
com un bagul sotmés a la follia,
com una cataracta d’aigua negra,
com una balconada de sivelles.

No tinc més borumballa que un canut
que xuma la paraula que llenega,
orella que es sulfata amb un ensurt.

Com un corcó de corpes incorruptes,
com una revolada de sagí,
et prenc la cordadura, fonament,
vitrall que prenc de tu com un xarop,
com un congost que crida en l’arribada,
com un redós sua i congoixat.
Et dic que tornes prompte, arravatada,
com un fenoll que tape les clivelles,
com una ferradura de tungsté.

Carles Alós