La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 11 de juny de 2013

Clivella



Jo no volia que em veres
en l’exigua moradura de les trenes,
en la carta de rebuig acaronada,
en la taca de paraules d’amiant.

Com una retallada de formigues,
com un bagul sotmés a la follia,
com una cataracta d’aigua negra,
com una balconada de sivelles.

No tinc més borumballa que un canut
que xuma la paraula que llenega,
orella que es sulfata amb un ensurt.

Com un corcó de corpes incorruptes,
com una revolada de sagí,
et prenc la cordadura, fonament,
vitrall que prenc de tu com un xarop,
com un congost que crida en l’arribada,
com un redós sua i congoixat.
Et dic que tornes prompte, arravatada,
com un fenoll que tape les clivelles,
com una ferradura de tungsté.

Carles Alós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.