La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 22 de juny de 2013

Sement II



La meua boca,
paret mitgera
amb la teua esquena.
T’he besat la neu
del teu entrecuix,
com una bresquilla,
com una maragda.
No sóc ell,
el Cèrber desficiós,
l’idolatra de sines.
Com una clavellina,
com un cartró en dejú
et mire la clovella
com un llaüt de mel.
Com una falsa pedra,
com un verger sagnant
m’arrange la mirada;
gavelle el teu dolor,
Com un pom de roselles,
com una mar oberta
et bese les empremtes
com una tela blava
et done les viandes
de la meua claror


Carles Alós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.