La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 4 de juny de 2013

Vint-i-cinc endecasíl·labs



Com una mordedura d’aigua blava,
com un canell florit d’una ventura,
com un vent udolant en la planura,
com un garvell de tu que m’afaiçona.
Com un torrent ufà, una tronada,
com un bec que t’implora mig convuls,
com un sacsó de brossa arremullada,
com una al·legoria de clepsidres.
Com una mort de tu que no perdona,
com una barba plena de revoltes,
com un vitrall hermós i enfuriosit.
Et fuig en la corranda de la vida,
cabota que t’esguarda en la fugida,
incendi que em recrema i m’atordeix.
Com una boca plena de mentides,
com un retorn a tu que m’acarona,
com una fortalesa de cristall.
Et tinc en la mirada juganera.
No tinc altra paraula per a dir-te,
com un corfoll de tu enyoradís,
com una claveguera tumefacta,
com un glaó que puge i no em perdona,
com un mirall extens en la foscúria,
et parle de les volves de tendrura,
com una gassa ferma, un tapís.


Carles Alós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.