La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 21 de juny de 2013

Sement I



No queda res al rebost,
no manca el menjar, però.

Els peus bruts,
el poal del fem.
He vist les boques més dolces,
he remugat al teu cos.

La palla cremava,
un estol d’estels.
El sabó casolà,
els camals arremangats.

No et viu a la partida,
a la dansa dels mugrons.

Les roselles de la teua sina,
les rantelles; t’advertia a palp
entre els glops escadussers.

He arribat al teu redós,
on la nuca se m’escama
i atorgue coits.
Hereva d’una passió,
vertebrada al meu sexe;
com l’almidó dolç,
com la gola rogallosa
que beu de tu.

Has nascut per al gaudi,
per fer créixer el forment
a la meua llengua.

Com una cataracta,
com un vi blanc,
com una albada,

que et frega tot el cos.


Carles Alós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.