La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 26 de maig de 2013

Deler


No cal atufar els cossos, esbiaixar les cordes de mel. A un racó romanen les boques, les borles antigues. Un arrap, un èxode dúctil. La cruïlla dels topazis.

Un arbre, un brollador de tu, els teus ossos de neula, la voravia, les entranyes. La fusta esquifida, sèmola, arrop i talladetes.

El quitrà del teu cos, el trot de les haques. Una ventada de fruites. El codonyat auster, Tremicén, Buxia. L’aparador, un cossi, sagrantanes d’estima. Un rajolí;no, una caterva. Els mocadors a l’aguait, les polaïnes. Cucs que rauquen, salms de terra, sang del cos, autumne, ganivets d’ordi, parpelles, vaques i quequiters.

Una nació de celles, una patria de murs.

Carles Alós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.