La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 23 de maig de 2013

Alquímia




Solia dir la pell mullada
d’un taure mort que hi romania,
record de tu, com una almoina,
vagó de rent, hora llavada,
esmunyedís, redós suau.
Com un poal, reixa badada,
punyal de vent i despullar-te,
com un tafur, que plora neu
i es reconeix al teu calor.
Bastió cobert, de freda aurora,
neguit mentit, banya rompuda,
claror que creix, desgavellant-se.

Contorn suau, escacs d’amor,
caduf quadrat, certesa freda,
mantell de vi, vida criada;
llavor de té, sedàs mogut.
Com la remor, de la butxaca,
com la cremor, del meu turment,
Et torne a tu, velada nuca,
les nous ardents, d’una venjança.
Mullat el cor, d’un frec badat,
ombra d’un lloc, malbaratat,
t’aclame a tu, rosa que frega
la sal del cos que es rememora.

Carles Alós



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.