La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 10 de maig de 2013

Vellesa



No sabíem con agafar-ho. Els ulls a l’altura del melic. Les garrofes, la porta entornada. Un dit al ventre, la sivella despassada. La disconformitat del destí, el forment. Una enyorança vella, la bassa.

Abril es marcia a poc a poc. El taulell arrenglerat, la vellesa. Et canviaves les bragues, la melangia. El comiat.

Una portada, un pont. Et queien les ungles, les sabates foradades. La vigília, la senectut. La lentitud dels moviments, la tristesa. Una galta clevillada, l’usdefruit, l’aixopluc. Els guanys i els estalvis, la dolor. Els cagallons per la séquia, les peüngles cremades.

Un dol, una execució. Una veritat crua, un cabdell de lliçons.

Carles Alós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.