La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 27 de maig de 2013

Corpa


He disparats als tafurs més lents, sense més regomello, covats al recer d’un vell gronxador. La travessia del silenci, l’horitzó es fon al teu entrecuix.

Un raval, la conxorxa dels ànecs, el tumult. Les paletes ja estan alçades, xorra la teua rialla, el contorn del teu cor. Un arcabús, una mesura de tu; els rínxols del teu cos, l’alçada, la plusvàlua.

La regadora ardent, les boques a curmull; tela i carícies; satsuma. La llargària dels mots, la por esmicolada. Un ullal, un pont de vares, esvare al teu ventre més enllà del coit. Sutja, el remolí dels ossos, cofoi, desmadeixat; cotó i xiulits, sorra. Un vent de mel, un ciri, una lletania.

Una promesa de l’atzur,

un cos al meu dintre.

Carles Alós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.